Caramelles Sitgetanes

Història de la Colla Caramelles Sitgetanes

La Colla Caramelles Sitgetanes va ser fundada el 1941 per caramellaires que havien sortit abans de la Guerra Civil. També estava formada per joves sitgetans que tenien ganes de cantar i que formaven part del cor parroquial l’Schola Cantorum, nom que va adoptar la colla durant els següents anys. Aquesta va ser la que acabà fent possible, després de la guerra, la recuperació de les caramelles després de cinc anys sense sortir, amb el nom de “Colla de Caramelles”, i va ser coneguda ràpidament com Caramelles Sitgetanes o de l’Schola Cantorum.

La colla fou dirigida durant les dues primeres Pasqües pel mestre Manuel Torrents, i a partir de l’any 1943 pel seu fill, que tenia el mateix nom. Però l’any 1948 es va fer càrrec de la direcció musical de la colla, l’emblemàtic compositor i director sitgetà Jordi Pañella i Virella. Ell va ser qui va introduir la sardana com a música de caramelles, i ha estat aquesta colla la que l’ha seguit cantant fins als nostres dies.

L’any 1951 la colla va guanyar el primer i últim concurs de caramelles que es va celebrar a Sitges, amb la participació de les tres colles de la vila.

A principis dels anys 1960, la colla va adoptar el nom de Caramelles de l’Schola Cantorum del Patronat d’A.S.C., perquè tenia la seva seu a l’entitat del carrer de les Parellades. I a les primeries dels anys 1970, prengué el nom de Colla de Caramelles del Patronat d’A.S.C., ja que en el poble se la coneixia més amb com a colla del Patronat.

L’any 1961 la colla va cantar per primera vegada tres peces a tres veus, un fet atípic, ja que normalment a Sitges es canta a dues veus i dues cançons per colla. L’any 1977, però, va ser l’últim any en què la colla del Patronat va interpretar aquestes tres peces, i des de l’any 1978 va tornar a cantar dues peces anuals. L’única excepció va ser l’any 1991, en què, amb motiu del cinquentenari de la fundació de la colla, van tornar a cantar tres.

Tot i que hi va seguir col·laborant, l’any 1998, el mestre Jordi Pañella, després de cinquanta anys de direcció, va deixar la tasca de director musical de la colla. El lloc que ell va deixar el jove músic sitgetà Joan Pinós que segueix actualment al front de la colla. Actualment, cada any es canta almenys una caramella seva.

L’any 1999, la colla tornà a canviar de nom. Com que el Patronat havia deixat d’existir, no tenia sentit que es digués Caramelles del Patronat d’A.S.C i tornà a dir-se Caramelles Sitgetanes, i va traslladar els seus assajos a la rectoria. Pel que fa el costum que cada colla faci l’ultima cantada del Dilluns de Pasqua a la seva societat, des d’aquest any la colla de Caramelles Sitgetanes la fa al Cap de la Vila.

En aquesta colla s’ha produït un fet atípic, l’entrada de cantaires femenins l’any 2002. Històricament, a Sitges mai no hi havia hagut dones en una colla de caramelles, però pel fet de que s’havia perdut el costum de que els homes cantessin a les dones i per la falta de cantaires, va afavorir la presència femenina a la colla. De totes maneres la novetat no es va introduir sense discussions, no per masclisme, sinó perquè en les lletres encara hi a clares manifestacions d’amor envers el gènere femení.

Els anys 2000 han estat marcat pel fet de no disposar un local propi d’assajos, ja que fins hi tot va tenir la necessitat d’assajar en dos bars. Després d’uns quants anys d’incertesa, l’any 2008 la colla es trasllada al Palau del Rei Moro, seu de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, i aquest mateix any signa, juntament amb les altres colles de la vila, un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Sitges, així acabant amb l’antiga reivindicació de la poca col·laboració del Consistori amb aquesta tradició, i el reconeixement de la tasca feta per aquesta festa.

L’any 2009 acorda un conveni de col·laboració amb la mateixa ABPS, tot això la colla continua conservant el nom històric de la colla i el seu funcionament intern.

La colla de caramelles es considera un grup d’amics, un grup de sitgetans que ha format la colla no per representar ningú, com seria el cas de les colles del Retiro i del Prado, sinó per mantenir aquesta tradició a Sitges, com ho va fer l’any 1941, any de la seva fundació.